ROMA

” Quan els déus ja no existien i Crist encara no havia aparegut, hi va haver un moment únic, des de Ciceró a Marc Aureli, en que tan sols hi havia l’home “

– Gustave Flaubert –

Va ser edificada damunt de set turons a la vora del Tiber i l’emperador Adrià la va anomenar “Ciutat Eterna”.

Ara, manté un colossal patrimoni d’art que parla d’una grandiosa història i a pesar de la seva caòtica modernitat, sorprèn amb racons colpidors i bohemis que fan sentir l’encant. És molt acollidora i conserva l’esperit “bon vivant” que ha donat fama a Itàlia.

A mi em sembla senzillament preciosa.

Roma, 12 de desembre.
– és el meu aniversari –