LLIBERTAT

Som a mitjans de setembre, avui a Cabdella fa un dia explèndit, de temperatura suau, aquesta nit a plogut, i al cim del Montsent –la formidable muntanya de gairebé 3000 mts d’altitud- encara hi queda boira, però el sol somriu al paisatge, l’aire i l’herba desprenen un perfum deliciós i per tot a arreu s’escolta una piuladissa d’ocells. Jo, sento dins meu, una dolça llibertat…

Poques coses em causen tanta alegria com la atraient mirada a la natura. Tot és essència.

Tinc una finestra a l’est. Davant d’ella s’hi passegen les quatre estacions, exhibint cadascuna un paisatge fabulós i diferent com si d’una competició es tractès. Des de aquesta talaia, puc contemplar com neix la lluna plena al capdemunt d’una muntanya altíssima, mentre escolto la remor continua del Flamisell – un dels tres rius que envolten Cabdella-. A la tardor, la visió que ofereix el bosc és entranyable amb un escenari de colors bellíssims que hagués inspirat al mateix Walt Whitman a Fulles d’herba, i que a mi, m’enamora. I què puc dir de la lluentó blanca de la neu a les nits estelades d’hivern… O de quan sento un recolliment davant l’espectacle esfereïdor causat per la presència del Torb i del brogit que acompanya aquest fortíssim vent del nord… Tot sembla tret d’un conte de fades.

Un fenomen molt bonic, va ser, quan una vegada nevava i el sol es va obrir pas entre una escletxa i la combinació de sol i neu va originar arcs de Sant Martí variats, transformant l’atmosfera com si fos porporina de colors, i jo fascinada, em sentia com Alícia al país de les meravelles.

Observo al Rus -el nostre setter anglès- que correteja content pels prats en busca d’alguna cosa, i a mi em torna aquell agradable sentiment de llibertat.