ESPURNES

“Sumen els dies i sóc més sàvia, més jo…”

Una terra – Catalunya i Galícia.

Déu – l’Existència, la Intel.ligència, la Llei.

El silenci – Pau, energia, una forma d’oració.

Una religió – La bondat.

Un ídol – Ni ídols, ni tradicions, ni reis.

La llibertat – Un dret fonamental bellíssim, en perill d’extinció.

Una vàlua – Tot allò que estimo.

Un tresor – La meva familia.

Moment entranyable – Els meus fills acabats de nèixer.

Un llibre – Walden, d’Thoreau. Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenair i mil més.

Una pel.lícula – Més que un pel.lícula, va ser un director, Sidney Pollack.

Per bandera l’alegria – Oh si, aquell temps fabulós en el què encara tot m’era nou…

Una aroma – L’olor del ferratge acabat de segar.

Un menjar i una veguda – Un bon arròs i un albarinyo Rias Baixas.

Una música – Els clàssics, el jazz… però també cançons precioses com ara La Javanaise.

L’art – Hi va haver, una vegada, el talent enamorat de la bellesa. Michelangelo, Raffaello, Leonardo…, sentiment, emoció, art.

Un esport – El senderisme per la Vall Fosca.

Un hobby – Cuidar d’un petit jardi.

Una costum – L’ordre.

La felicitat – L’absència de necessitats.

L’enyorança – De totes aquelles persones o animals que han format part de la meva història i ja no hi són. Jo, els segueixo estimant.

Una impremta – La que m’han deixat els meus pares Pura i Samuel, dos persones absolutament maravelloses.

Un lema – Encara que tots ho facin, jo no.