ORIGEN

Vaig néixer un dia nevat de desembre a la Vall de Boí, tocant al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un lloc preciós. Però visc des de molt petita en una localitat propera a Barcelona.

El meu pare, és natural de Galícia, una terra dolça i verda, de boscos amb boira i costes magnífiques, solcada de rius i llogarrets. Galícia és terra de música i camins estelats que amb paraules de Rosalía de Castro, “é sempre un xardín”.

La meva mare, nasqué a Cabdella, un petit poble de la Vall Fosca, als Pirineus, enclavat en mig de muntanyes cobertes de neu, amb estanys, rius, esglèsies romàniques… i on es pot escoltar el silenci. Un encant.

Amb els meus orígens, no resultarà estrany, que respecti i valori molt la natura. Valors aquests, compartits ara amb els meus fills – he de dir, que sento tristesa en formar part d’un país, que en nom de les tradicions, es maltracta tant els animals. Això, malauradament diu molt de la seva cultura -.

Cabdella és el meu refugi, un bocí de món que m’enforteix, les seves valls plenes de bellesa, amb aigua fresca i clara brollant per tot arreu, els seus paisatges, esquerps a vegades, dolços unes altres, m’omplen els sentits. Són molt boniques les estacions, sobretot a la tardor amb el seu festival de colors. També m’estimo la seva gent, franca i autèntica, fins i tot, alguna d’ella beneïda amb un xic de genialitat.

Guardo d’aquest lloc, records inoblidables d’uns estius despreocupats i feliços. Penso, en papà pescant truites per sopar, mamà fent melmelada de gerds. I jo, … despertant a la vida. Però d’això, ja fa un temps…