MOMENTS

Avui m’he fixat en el dibuix que em va fer un artista del barri de Montmartre a París. Va ser aquell un viatge feliç, i és que no sempre és així. De vegades fins i tot les vacances són tant estressants que desitges que s’acabin. Les presses i l’ànsia per arribar de pressa a cap lloc s’han convertit en una costum de vida massa estesa.

Em ve a la memòria la cançó de Julio Iglesias:

“De tanto correr por la vida sin freno
Me olvidé que la vida se vive un momento
De tanto querer ser en todo el primero
Me olvidé de vivir los detalles pequeños”

Procuro tindre un espai de temps que tan sols a mi em pertany. És un temps bell, dolç, assossegat i mai a la vida avorrit.

Escolto música – jazz-blues, celta, pop-rock, simfònica … -, llegeixo – els llibres són molt importants per a mi, Amos Oz i la seva autobiografia –Una història d’amor i foscor és un dels que més m’agraden- o senzillament em deixo seduir per un paisatge agradable. Cabdella té un sender que condueix a la vall de Riqüerna fins el Pontet de Rus, és un lloc bellíssim, amagat en un entorn romàntic entre mig d’altes muntanyes amb prats alpins i aigües cristal·lines. Aquesta vall és una festa per els sentits de la qual torno sempre feliç i captivada.

No ho considero en absolut una pèrdua de temps. És quan més conscient sóc de la vida i fa que la meva ment recuperi part de l’equilibri que la pròpia vida amb els seus desvaris em pren.

Segons Khalil Gibran “L’aspecte de les coses canvia segons les emocions, i per lo tant veiem la màgia i la bellesa, quan la màgia i la bellesa en realitat són en nosaltres mateixos”.