Tots els matins neixen seduïts. Quan la llum arriba, ho fa amb una promesa renovada, i aquest, és el moment del dia que més m’atrau.
Ara, és un matí de finals d’hivern i plou amb insistència. Potser és el so rítmic de l’aigua, que em fa percebre una coqueta connexió amb allò que viu més enllà de les paraules… Somiar se’m dona bé. Els somnis formen part del misteri, de lo sagrat i això els fa poderosos. Qui sap, si són ells, la llavor de tot.
La vida ofereix una fascinació arcana, però em ve de gust dedicar-li un brindis, perquè ella a vegades, amb subtilesa d’àngel, em fa sentir la llibertat de viure-la al meu aire, i aleshores se’m torna bonica perquè sí.
Per la vida i totes les albes del món.