ALEXIS

Divuit d’agost. Fa setmanes què vaig fugir de la xafogor de Barcelona cap a la Vall Fosca i es que aquesta amagada vall de Cabdella a l’estiu és ben bé l’antiga Arcàdia. Jo pertanyo al nord d’Espanya sóc filla de l’Atlàntic i del Pirineu, deu ser per això que la calor i jo no es avenim gens i aquí em trobo, escrivint aquestes linies a l’ombra del freixe mentre em prenc un cafè -El cafè i jo mantenim una bonissima relació-. El Rus vigila a prop meu i de tant en tant empaita sargantanes sense massa èxit, de fons s’escolta el riu, sempre el riu…, els cotxes circulen per la carretera plena de revols que condueix a Sallente, d’on surt un telefèric que apropa els seus ocupants a llocs com el Parc Nacional, els llacs o el refugi Colomina, tot envoltat amb una natura imponent i salvatge.

Aquets dies de vacances tenen un xic caòtic que els fa divertits, però a estones la casa descansa seguint el ritme de l’Alexis, fill de l’Elisabet, té sis mesos i el seu naixement m’ha generat un fort sentiment de tendresa. Es un nen rialler, intel·ligent i guapíssim amb una mirada d’àngel innocent i clara que desperta la bondat. Tan petit i ja ens acompanya a estanys que voregen els 2.300 mts. d’altitud. Bellíssim.

Algunes tardes visitem llogarrets que hi han escampats per tota la vall, són petits pobles pirinencs carregats de llegendes i de racons bucòlics que parlen de temps passats.

Cada estació de l’any té el seu encant, per a mi el millor de l’estiu són les seves nits, especialment si abracen la de Sant Llorenç. Observar la Via Làctia, les Persèides … des de els cims dels Pirineus es un espectacle que captiva i un autèntic plaer pels que som amants de les estrelles. El Parc Nacional d’ Aigüestortes i la seva influència ha rebut el certificat de destinació turística Starlight (llum estel·lar) concedit per la UNESCO.

Són detalls meus, d’un estiu bonic, que com cada any porta la seva història i la d’aquest, té nom de nen…