VILLA BORGHESE

“Dona’m al clarejar un olorós jardí de precióses flors on pugui caminar sense ser molestat”

– Watt Whitman-

 

Eren prop de les vuit del matí d’un diumenge amb boirina a finals de tardor quan vaig coneixer aquest bellísim parc romà i quina sort la meva, perquè durant força estona els seus jardins van estar totalment despullats de gent i jo, me’n vaig enamorar.

Les seves vuitanta hectàreas són un refugi de verdor i art, estàn envoltades d’una arbreda impresionant que simula una natura salvatge, semblant als jardins anglesos que tant m’agraden.

Disposa d’estanys amb temples neoclàssics, romàntiques glorietes i escultures de diferents artistes reconeguts que et vas trobant passejant per els seus amplis i ben cuidats vials.

Es diu, que el seu museu és el més important desprès del Vaticà, amb obres de Canovas, Raffaello, Bernini, Caravaggio, Tiziano, Bellini, Rubens… i molts altres.

La Villa Borghese igual que Roma i bona part d’Itàlia té la qualitat atemporal de l’art ben fet. És d’una exagerada bellessa, pensada per fer gauidr els sentits d’aquells que la contemplen.

– M’agradarà tornar-hi –